INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES 👇🏽

Durant la meva etapa escolar a la primaria i secundaria, vaig aprendre que hi havia «superdotats» (aquelles persones que se li donaven molt bé els estudis i no tenien dificultats per aprendre). Vaig crèixer pensant que les meves altres habilitats no eren tan importants (dibuixar, entendre els espais, habilitat corporal, compartir, ensenyar…) i per tant, no era tan valid com aquelles persones que destacaven per saber escriure i sumar. Per sort, tenia un entorn familiar que sabia valorar-me, destacar allò que sabia fer i potenciar-m’ho. Els meus pares, per a mi són uns referents en molts aspectes.

Però i actualment, com creixent els infants? Quina és la dinàmica que segueixen actualment? De quina manera es comparen si si creuen que valen menys que els seus companys per no destacar amb cert àmbits? Com valoren les seves altres habilitats i capacitats? Quins referents tenen els infants/adolescents actualment? Quina mena d’acompanyament se’ls fa?

Doncs la veritat fa por però també cal afrontar-la: la taxa d’abandoment escolar prematur a Catalunya és del 14%, per sobre de la mitjana estatal i molt per sobre de la mitjana europea.

No sóc psicòleg, sociòleg ni pedagog però he vist i viscut aquests casos de ben a prop i en la majoria no se’ls feia un acompanyament adequat a cada individu ni se’ls escoltava detingudament. Un acompanyament personalitzat és important.

Com deia Einstein:
TOTS SOM GENIS. Pero si jutges a un peix per la seva habilitat per escalar arbres, viurà tota la seva vida pensant que és un inútil.

Aqui ús deixo una imatge que m’agrada ensenyar-la per acompanyar a les persones 👇🏽👇🏽