Les Pràctiques restauratives o Cercles restauratius és una eina molt potent per resoldre conflictes que s’han generat dins d’un grup o equip de treball.
La dinàmica és ben senzilla: el grup es posa en cercle per expressar com se sent cada individu envers el conflicte, com l’ha viscut i aporta la seva opinió. Mentre un parla, la resta escolta.
Dins d’aquest cercle hi ha la persona dinamitzadora que dóna els torns de paraula, fa d’altaveu per aquelles emocions que es generen (les que s’expressen i les que s’amaguen) i va conduint la conversa.
És una eina que serveix per posa de manifest allò que ha passat, permet donar una visió més global de la situació i obra les portes per a que les persones es puguin expressar obertament, ja que inicialment es prepara un espai de confiança i respecte.
Per conduir la conversa la persona dinamitzadora va plantejant un seguit de preguntes obertes per tal de fomentar l’expressió, com ara: Quin motiu t’ha portat a fer el que has fet? Com creus que se senten els teus companys? De quina manera creus que es pot millorar la situació? Què necessites per estar tranquil?.
Un aspecte molt important per la persona dinamitzadora és evitar jutjar als participants perquè això posaria barreres a l’hora de conversar.
És una pràctica que s’esta extenent des de l’àmbit escolar fins al professional, però seria important que també arribés en l’àmbit familiar.
Una eina potent però pel temps que es requereix, a les persones, escoles i empreses els és més fàcil jutjar i ser punitius que buscar maneres d’entendres i ser respectuosos.

– Les semblaces ens apropen però les diferències ens enriqueixen –